Accessos directes:

Què s'ha de fer per recuperar la pagesia metropolitana i evitar la hiperfreqüentació del medi natural?

Tornar

| Tema: Planificació territorial

Aquest dimecres 18 d'abril s'ha portat a terme la sessió de retorn del primer cicle de les taules de debat i participació dels conflictes socioecològics de l'AMB, amb tres eixos temàtics centrals: la recuperació de la pagesia metropolitana, la hiperfreqüentació del medi natural i la millora de la qualitat de l'aire a la metròpolis.


L'acte ha comptat amb la presència de Janet Sanz, vicepresidenta de l'Àrea de Planificació Estratègica de l'AMB, Francesc Magrinyà, director d'aquesta Àrea i Salvador Milà, director de Presidència de l'AMB. També hi han assistit Josep Espluga, doctor en sociologia i membre de l'IGOP, Llorenç Planagumà, geòleg i coordinador del CST; Lluís Pagespetit, president de la Fundació Vincles/SCEA, i Joan Manel Riera, director de l'Escola de Natura del Corredor/SCEA.

Segons Janet Sanz"l'anàlisi dels conflictes socioecològics que existeixen en el nostre territori és una eina estratègica per al planejament present i futur que duem a terme des de l'AMB".

Recuperar la pagesia metropolitana

Pel que fa a la recuperació de la pagesia metropolitana, les taules de debat proposen establir una gestió a dos nivells: propostes locals i mesures de coordinació conjunta, des d'una visió àmplia i integrada. Es demana a l'AMB que desenvolupi un pla de recuperació de terres cultivables, que creï figures de protecció dels espais agraris, per evitar l'especulació urbanística. En segon lloc, hi ha la proposta de creació d'un Pla metropolità d'espais d'interès agrari, amb la incorporació d'accions de silvoramaderia.

Es fa èmfasi a l'aprovació de la Llei d'espais agraris per part de la Generalitat de Catalunya, que permetria preservar els espais d'alt interès agrari i tenir superfície agrícola que permeti l'autoabastament alimentari a la metròpolis.

L'agricultura metropolitana necessitaria una sèrie d'inversions i millores materials, com la millora dels sistemes de reg, la protecció contra danys de fauna, la inversió en infraestructures agrícoles o la recerca científica sobre varietats cultivables de manera sostenible i eficient.

Finalment, es proposa apostar per les formes de comunicació alimentàries alternatives, com la creació i dinamització de mercats de pagès locals a les ciutats metropolitanes, afavorir que botigues i restaurants treballin amb productes de proximitat i ecològics, o fins i tot la creació d'una marca territorial per als productes que segueixen el model productiu proposat.

Evitar la hiperfreqüentació del medi natural

Les conclusions de la taula de la hiperfreqüentació del medi natural van encaminades cap a la zonificació d'usos del territori, la naturalització dels espais periurbans, l'anomenada infraestructura verda i mantenir els serveis ecosistèmics.

En primer lloc, la zonificació d'usos del territori fa referència a la protecció d'espais que tenen molta pressió urbanística, preservar espais d'alt valor ecològic tot establint criteris de sostenibilitat i tenir en compte l'apropiació de l'espai per part dels usuaris. Precisament, aquest últim punt es tradueix a potenciar la implicació en la gestió del territori per part d'associacions, veïns, entitats, etc. a través de mecanismes de participació.

La naturalització dels espais periurbans implica la gestió del territori més enllà de les línies administratives dels municipis. Per exemple, els barris de muntanya de Collserola s'han de gestionar i planificar en la forma de ciutat de manera compartida, malgrat que no formen part d'un mateix municipi. S'ha fet èmfasi en la necessitat d'augmentar els espais lliures i oberts i concebre el medi natural com un espai de connexió entre la natura i la zona urbana. La naturalització dels espais periurbans està estretament relacionada amb la infraestructura verda, que són els espais verds d'una ciutat que aporten efectes molt positius sobre el medi ambient i la societat. L'AMB disposa d'una important infraestructura verda: des de Collserola, passant per tota la xarxa de parcs i platges, amb els rius Llobregat i Besòs.

Millorar la qualitat de l'aire

El tercer eix temàtic d'aquestes taules de debat és la qualitat de l'aire. La mobilitat sostenible ha estat la proposta consensuada més important dins d'aquestes trobades, amb moltes accions que l'AMB ja fa temps que hi està apostant: autobusos d'empresa, el vehicle elèctric, Park & Ride, el Bicibox i la Bicivia, o la millora de la xarxa de transport públic. Han sorgit altres propostes com l'impuls de l'economia col·laborativa en la mobilitat, un car sharing públic, el teletreball com a mecanisme per reduir la mobilitat, o la penalització de vehicles amb un sol conductor.

També s'ha esmentat la possibilitat de fer superilles o malles d'eixos des d'una planificació fonamentada amb els moviments veïnals i el teixit social del barri.

Context i antecedents

Les taules de debat i participació són trobades periòdiques entre representats del teixit social organitzat (entitats, plataformes, organitzacions del territori), polítics i tècnics, on es tracten diversos conflictes socioecològics a escala metropolitana amb l'objectiu de fer una radiografia de temes i problemes que afecten la ciutadania. Cada taula organitza diferents cicles temàtics periòdicament, que duren entre 2 i 3 mesos. Es tracta d'un procés que comença amb una trobada on s'exposa la informació i es diagnostica el conflicte en concret, i acaba amb un document de conclusions i possibles solucions al problema inicial, passant per sessions de debat i discussions intermèdies.

El valor clau d'aquestes sessions és que conjunten tots els agents implicats en un territori, i acosten simultàniament el món científic, la societat, sector privat i les administracions públiques.

L'Àrea de Planificació Estratègica de l'AMB té el paper de coordinació i conjunció de tots els treballs previs d'identificació dels conflictes socioecològics i de les taules de debat i de participació.

Galeria d'imatges